The Sagrada Família a Barcelona
Barcelona ha esta sempre considerada una ciutat on es fonen diversitat de cultures i religions, un lloc de mescles i integració, amb arrels que es remonten a temps llunyans de la història d’Occident.
Gent que vivia aquí o acostumava a viure aquí: íbers, romans, catòlics, càtars, musulmans, jueus … La llegenda diu que el Sant Grial, descrit al Parzival de Wofram von Eschenbach està localitzat a les muntanyes de Montserrat (Montsalvat). Avui, Catalunya, en el seu centre urbà de Barcelona, té un status diferenciat dins d’Espanya, i la seva identitat de “comunitat autònoma històrica” és molt important pels seus habitants. Així doncs, és el lloc on la història occidental està arrelada, però també s’ha estat adaptant, transformant i renovant ella mateixa al llarg dels anys. Aquí és on les fundacions van situar el "Temple Expiatori de la Sagrada Família" el 19 de març del 1882, el dia de Sant Josep. L’arquitecte diocesà va supervisar la construcció fins que la cripta va ser construida. Aviat van arribar les desavinences amb el cap d’obra, així que, l’arquitecte va retornar la direcció del projecte, només un any més tard.
La sorpresa va venir quan, el 3 de novembre del 1883, un jove arquitecte va ser el nou director de l’obra: Antoni Gaudí. Durant els primers anys l’obra va progressar molt bé. Posteriorment però, i particularment durant la primera Guerra Mundial, sovint es produiren alentiments per manca de recursos. A vegades, les obres s’havien inclús aturat. Des del principi, Gaudí va suggerir una nau central en forma de creu llatina. Seguint la seva predilecció pel simbolisme, va atorgar una gran importància als elements decoratius i estructurals, que conferien un valor simbòlic a l’esglèsia. D’aquesta manera, la superfície total de la façana de la Passió, per exemple, és adornada amb incontables escultures i elements decoratius. Entre els motius religiosos, hi ha plantes, animals i formes abstractes, així com escultures contemporànies, com la sorprenent imatge d’un anarquista aferrant una bomba.
A la mort d’Antoni Gaudí, el 1926, la direcció de l’obra va ser confiada al seu estudiant i fidel ajudant, Domènech Sugranyes, que va continuar treballant a l’edifici durant més de 10 anys, fins que els anarquistes van destruir el taller de Gaudí el 1936, després de l’esclat de la Guerra Civil. Esbossos originals i dibuixos arquitectònics es van cremar. Maquetes de guix van quedar esclafades o fetes bocins. Desesperat Sugranyes, resignat, mor poc després, de tristesa, segons testimonien els seus fills, Conxita i Ramón Sugranyes. Les obres a la Sagrada Família van quedar llavors aturades completament.
No va ser fins el 1954 que les obres de la Sagrada Família van ser represes. El 1976, després de la mort del General Franco, les quatre noves torres de la façana de la Passió van ser inaugurades. Avui les obres continuen a una velocitat sense precedents. L’interior de la catedral està gairebé acabat i va ser consagrat pel Papa Benet XVI el 7 de novembre de 2010.
La pel·lícula ens condueix des de la cripta via el Naixement i la façana de la Passió fins la inacabada façana de la Glòria, un immens i buit mur blanc que està obert encara a tot tipus de projectes creatius. A continuació, ens porta a dalt de tot, a alçades vertiginoses, on cinc grues estan encara instal.lades per pujar sis torres més, de les divuit totals. Una d’elles, la Torre de Jesucrist, que tindrà una alçada de 170 metres , esdenenint la torre més alta del món de les catedrals i esglèsies.
S’estima que l’obra es completarà l’any 2026, coincidint amb la celebració del cent aniversari de la mort d’Antoni Gaudí.